<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685</id><updated>2011-04-21T21:24:34.072+01:00</updated><title type='text'>acadèmic</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>24</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-93271522438943124</id><published>2008-04-19T14:45:00.004+01:00</published><updated>2008-12-09T06:41:26.572Z</updated><title type='text'>Entrevista a Thubten Wangchen</title><content type='html'>&lt;div&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Vesteix la túnica budista de color grana i taronja.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_TZ7Dlzkx-ao/SAn4O1Kif5I/AAAAAAAAAKY/K9Ltu_EM-aY/s1600-h/2005agosto_imag09.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_TZ7Dlzkx-ao/SAn4O1Kif5I/AAAAAAAAAKY/K9Ltu_EM-aY/s320/2005agosto_imag09.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5190952979194347410" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;i style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt; La seva pell es morena, porta el cap rapat i un rellotge amb la bandera del Tibet al canell esquerre. &lt;b style=""&gt;Thubten Wangchen&lt;/b&gt;, president de la casa del Tibet, té el rostre tranquil i amable. Els seus ulls orientals miren a l’interlocutor amb gran simpatia, que s’acompanya per si fóra poc amb un somriure imborrable i una rialla constant quan finalitza una resposta. Em deixen parlar amb ell després d’una entrevista que li fan uns estudiants al plató 1 de la Facultat de Comunicació i una xerrada que ha de fer a l’aula magna per a explicar el problema del Tibet. Diu que mai es prepara les conferències, i de fet deu estar acostumat a explicar el mateix tema una vegada i altra (últimament, m’explica, ha estat a Andorra, Mallorca, Salamanca, Valladolid, i a Andalusia entrevistant-se amb en Quintero), sempre des de la seva voluntat de salvaguardar les raons del Tibet que expliquen les revoltes del març. Tot i el poc temps, Wangchen es mostra molt disposat a parlar amb mi i seiem en dos butaques al mateix plató.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Què és el que porta a uns monjos budistes a revoltar-se de manera violenta, tenint en compte que els postulats de la seva religió prediquen la no violència?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Els monjos budistes i els tibetans som humans també, no som sants ni budes encara. Per als tibetans i els monjos, després de gairebé mig segle de repressió i ressentiment amb el govern xinès, han arribat al límit de la seva paciència. Per això s’han revoltat, però sense violència.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Però hi hagué danys materials.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Això no és res. Si no fas això, el món no parlaria res del Tibet. Una notícia de pau, d’algú que resa, o d’un somriure no és notícia per al món. Per això els joves van aprendre, i només trencaren i cremaren algunes botigues. És &lt;i style=""&gt;made in Xina&lt;/i&gt;, no passa res. Per l’altra banda, els xinesos van matar tibetans i van robar vides, això és més greu. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;De manera que podem deduir que l’enuig dels tibetans ha anat creixent fins a no poder-se contenir. En què consisteix la repressió xinesa contra la què protesten?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Conseqüència de la invasió xinesa al Tibet 1.200.000 tibetanos van ser assassinats. Inclòs ma mare fou matada pels xinesos; per això he de parlar del Tibet. Per això també dic que al Tibet els xinesos són els nostres mestres de paciència. Jo sóc un monjo però també sóc humà i quan ens parlen de Xina ens molesta, tot i que intentem no tenir rancor o odiar.&lt;br /&gt;Per altra banda, la gent no sabia que era el Tibet fins ara. Tothom té una imatge d’un petit poble de l’Himàlaia habitat per lames, amb monestirs, meditació... ningú sap el problema real del Tibet perquè no se’n parla. Perquè parlar-ne molesta al govern xinès i cap país està interessat. Molta gent té simpatia cap al Tibet i els agrada el Dalai Lama tot i no ser budistes, però no volen ajudar-los gaire perquè el govern xinès s’enfadaria. I si s’enfada ven menys o compra menys. Per això la comunitat internacional calla.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Realment Xina no ha canviat en res les seves relacions amb el Tibet des de que el 2001 se li van concedir els JJOO del 2008 i això la faria més visible a nivell mundial?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Res, encara més repressió. Xina va prometre al COI que milloraria els Drets Humans, per això els hi van donar els Jocs amb l’esperança d’una millora dels Drets Humans. Però, malgrat això, a mesura que s’acostaven els Jocs hi havia més por, més control i més repressió, i a conseqüència d’això els tibetans han despertat. Primer, un grup de monjos demanava llibertat sense armes i els dispararen. Al dia següent, sabent això, un altre grup de monjos també va sortir i els van disparar. A la ciutat els joves també es van assabentar de la raó de perquè els disparaven... i ara el Tibet sencer no està en calma.&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;Ara mateix farà unes dos setmanes que Lasha està sota toc de queda, amb els monestirs tancats, sense suficient menjar, inclós hi ha monjos tancats que es moren de set.&lt;br /&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Creeu que la ONU hauria de reaccionar davant aquest fets i enviar un comitè Perquè encara no ho ha fet?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;La ONU ha d’intervenir, però hi ha interessos econòmica darrere i deixen que passin els dies. No importa, el govern xinès aviat negociarà el amb el Dali Lama, i quan això passi el Tibet es calmarà. És la única solució, que el govern xinès dialogui amb el Dalai Lama: és millor per als xinesos i els tibetans.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;I perquè es van trencar els diàlegs en 2004? Només per part de Xina?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Sí, el Dalai Lama sempre demana diàleg. Xina sempre diu que sí i després no fa res. El Dalai Lama ha enviat diverses delegacions i els porten als karaokes, a banquets, a palaus imperials... i a la hora de parlar diuen que no hi ha temps, i aplacen la cita al cap d’uns mesos.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Vostè creu que al final acabaran parlant?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Amb la pressió de la ONU i la comunitat internacional, crec que abans dels Jocs es parlarà. Ho espero, perquè sinó els Jocs sortiran malament. És la única opció.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Una altra qüestió és la ruptura a la què sembla que assistim entre el que postula el Dalai Lama (no violència, no boicot...) i el que demanen els tibetans revoltats. Hi ha una mena de diferència entre la direcció espiritual i l’objectiu polític?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Sí, el Dalai Lama sempre diu ‘és la meva opinió’ i després el poble té llibertat per a decidir per un mateix.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Llavors està perdent pes el Dalai Lama?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Mai en perdrà. És una altra postura, ell no pot dir mai que s’hagi d’atacar als xinesos, ni ho pensa ni ho pot dir. No vol la independència, però alguns joves tibetans, un 20% la reclama. El 80% dels tibetans estan amb el Dalai Lama.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;I què demana el Dalai Lama?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Autonomia total. Com a Catalunya. Però els xinesos diuen que ja hi ha autonomia, que està dividit entre Tibet autònom i Tibet de Xina. Però això només fa que provocar faccions entre tibetans. Ara és important que el Dalai Lama demani autonomia significativa, total, amb totes les províncies. Tibet és quatre vegades Espanya en extensió, volem l’autonomia del tot.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Aquesta autonomia que comportaria? Si ara hi ha 8 milions de xinesos i 6 milions de tibetans al vostre territori, haurien de marxar?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Sí, és clar. Tots els xinesos que van néixer allà no es poden expulsar. Però amb el famós tren de Beijing han arribat 2 milions de xinesos el passat any a colonitzar el Tibet, i aquest tipus de xinesos acabats d’arribar sí que es poden expulsar, igual que aquí es fa amb els nous immigrants. Si no, seguirà havent-hi 8 milions de xinesos al Tibet i en el futur, quan torni el Dalai Lama i hi hagi democràcia, amb la votació guanyaran els xinesos i perdran els propis tibetans.&lt;br /&gt;De debò que els xinesos poden viure molt millor a Xina. El Tibet és molt alt i els xinesos pateixen molt, els fa mal el cap, no entenen la llengua què parlem, i l’arròs tres delícies que mengen a Xina no el troben aquí.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;I aleshores, el nou Tibet autònom deixarà enrere el règim feudal que hi havia abans de la ocupació xinesa comunista, aprofitant les millores socials que s’han dut a terme?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;No, això és propaganda xinesa total. Històricament, tots els països han sigut feudals. Al Tibet un petit període, però el Dalai Lama mai ho ha sigut. Hi havia petits grups de famílies nobles amb poder, però això es normal: 6 milions de tibetans hem gaudit de llibertat i de la pau amb la natura sense problema. Ara els xinesos utilitzen la paraula ‘feudal’ i diuen que han alliberat als tibetans de la societat feudal i que ara estan millor i més contents. Si és així, perquè hi ha revoltes? Per tot el Tibet es vol que el Dalai Lama torni, no demanen un règim feudal sinó llibertat, perquè ara no n’hi ha. Abans al menys sí que n’hi havia, pot ser que fos feudal, però no importa perquè tots els països ho han sigut.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;El nou Tibet seria democràtic doncs?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Sí, ho tenim tot preparat: tenim elegits 46 parlamentaris i un primer ministre a Darhamsala. També hem estudiat com portar la democràcia al país i com fer-hi eleccions. Els membres del parlament trien al primer ministre, i ell tria als ministres. El Dalai Lama no vol més poder, ell ja en té. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;b style=""&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;I per acabar, creu que és possible un Tibet amb una religiositat com a pilar central en un món com l’actual, tenint al cantó una Xina en expansió?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="line-height: 150%;font-family:Tahoma;font-size:10;"  lang="CA" &gt;En el futur Tibet i Xina sempre seran països veïns i intentarem portar-nos bé. No volem conflicte amb el país veí, és una pèrdua de temps i d’energia. Volem que es respecti el Tibet i nosaltres respectarem a Xina i aleshores hi haurà harmonia. Tibet antigament va tenir relacions amb les zones de Mongòlia, Nepal i Índia i va viure en pau segle tras segle, és ara que Xina ha envaït el Tibet que hi ha problemes. Tibet és una zona estèticament important, és el sostre del món. Per què no volen deixar-lo lliure els xinesos? Perquè té interessos, ja que és té una gran extensió i és ric en recursos naturals, en urani, amb muntanyes i boscos i el riu més important. Per això volen explotar l’urani i fer bombes nuclears per destruir el món.&lt;br /&gt;Per això demanem per favor que ajudin als tibetans per parar aquestes explotacions d’urani al Tibet.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-93271522438943124?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/93271522438943124/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=93271522438943124' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/93271522438943124'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/93271522438943124'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2008/04/entrevista-thubten-wangchen.html' title='Entrevista a Thubten Wangchen'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_TZ7Dlzkx-ao/SAn4O1Kif5I/AAAAAAAAAKY/K9Ltu_EM-aY/s72-c/2005agosto_imag09.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-8104253795750989888</id><published>2007-04-25T14:39:00.000+01:00</published><updated>2007-04-25T14:44:05.066+01:00</updated><title type='text'>Antiterrorisme, excuses barates</title><content type='html'>&lt;b style=""&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Núria Pórtulas, veïna de Sarrià del Ter, és una educadora social de 26 anys i monitora del grup escolta Pere Claret. Des del passat 7 de febrer es troba en presó preventiva a la madrilenya Soto del Real per ordre de l’Audiència Nacional en injusta aplicació de la llei antiterrorista. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Acusada de presumpta pertinença a una banda armada, no hi ha més proves contra ella que uns fulletons anarquistes i una llibreta intervinguda quan Núria tornava d’una manifestació. S’hi han trobat anotacions sobre la campanya en suport del detingut anarquista Joan Sorroche i informació sobre institucions gironines en les quals ella ha declarat buscar feina. Fa més de dos mesos que els Mossos investiguen a la cerca de suposades proves i encara no se sap a quina banda pertany la detinguda ni quin atemptat preparava a Girona. I és que, basant-nos en els fets, Núria ha sigut titllada de terrorista pel simple fet d’expressat les seves idees i ser solidària amb un company que defensava uns ideals anarquistes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;És injustificada per tant l’aplicació de la Llei Antiterrorista, una llei que per ella mateixa vulnera clarament drets humans fonamentals - sotmet als detinguts a la incomunicació durant cinc dies i els prohibeix l’assistència, en primera instància, d’un lletrat - i, en aquest cas, també viola la presumpció d’innocència. Sense comptar la pressió emocional a què s’ha sotmès l’entorn d’amistats i familiar de la Núria: amb una exagerada detenció amb set furgons de policies emmascarats que també van regirar de matinada el pis dels seus pares i la desinformació que van patir els primers dies.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;De la falta de proves i la insinuació d’una guerra preventiva – on primer es deté i després s’investiga – se’n desprèn una voluntat de control social i de silenciació dels moviments alternatius al sistema. La democràcia, que enarbora les llibertats individuals com a pilar constitutiu, perilla en mans d’un estat cada cop més policial que reacciona davant l’auge del moviment alternatiu que a les comarques gironines esta havent-hi els últims mesos (CSO La Kurtida a Olot, Can Rusc a Girona....).&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Fa dues setmanes, la consellera de Justícia, Montserat Tura, demanava “celeritat” en el cas de Pòrtulas a l’Audiència Nacional, com qui s’afanya a gratar una crosta que li comença a picar massa. I és que no han cessat les manifestacions en contra la injusta detenció i a favor de la llibertat de Núria, com tampoc les firmes al manifest per la causa. En contra l’aplicació d’una llei que també denuncien organitzacions internacionals com AI o Human Rights Watch. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;        &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;En paraules de la mateixa Núria Pórtulas des de la presó: ‘Ara ja no són accions puntuals la raó per la qual se’ns criminalitza, sinó per pensar d’una determinada manera’. Núria no ha comès cap delicte ni hi ha cap prova de que en preparés cap. Només en un estat policial algú pot ser detingut per ser un presumpte sospitós potencial. Un estat que necessiti l’amenaça d’un perill constant pel control social. Però Espanya és un estat de dret, &lt;span style=""&gt; &lt;/span&gt;oi?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-8104253795750989888?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/8104253795750989888/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=8104253795750989888' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/8104253795750989888'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/8104253795750989888'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2007/04/antiterrorisme-excuses-barates.html' title='Antiterrorisme, excuses barates'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-4994473339558698211</id><published>2007-04-25T14:37:00.000+01:00</published><updated>2007-04-25T14:38:42.872+01:00</updated><title type='text'>La nova Llei d’Igualtat: intervenció per la igualtat real</title><content type='html'>&lt;span lang="CA"&gt;Aquest dissabte (23 de març) ha entrat en vigor la Llei d’Igualtat que, entre altres, instaura nous canvis que faran la presència de la dona significativa a les altes esferes, tal com cal per a una veritable representació democràtica.&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;La mesura més discutida de les que contempla la nova llei és la que estableix que en les llistes electorals dels municipis amb més de 5.000 habitants hi hagi un 40-60% de dones. A les empreses se’ls dona vuit anys de marge per a que puguin acomodar als seus llocs directius la mateixa ratio. Resulta una norma controvertida pel fet que la imposició revesteix el resultat de certa falsedat i porta a pensar que hi accediran dones que no estan capacitades només pel fet d’acatar-la. I és cert que calen bons professionals amb un expedient meritori que els hagi dut als llocs més alts, independentment de si són homes o dones. Però desgraciadament tots sabem que aquesta igualtat d’oportunitats - i salaris - no existeix, i que moltes dones tant o més competents que els homes topen amb un sostre de vidre que els impedeix escalar a posicions més reconegudes i remunerades.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Qui pensi que elles no estan capacitades o no hi volen accedir només cal que miri arreu per trobar-les al capdavant de nombroses associacions actives en molts àmbits de la societat en l’entorn del poder municipal. Així mateix, un estudi recent del Centre Internacional de Treball i Família de IESE cita com a una de les dificultats principals de les dones espanyoles a l’hora d’accedir a càrrecs directius l’absència de mesures de conciliació entre vida familiar i laboral: factor que les du a deixar l’empresa i establir-se com autònomes (12%), crear el seu propi negoci (27%) o seguir el projecte professional en una altra empresa (59%). Per tant tenim dones capacitades però sense mitjans per a demostrar-ho. En aquest aspecte, la nova Llei d’Igualtat aporta més facilitats per a la conciliació familiar i laboral, de manera que elles no estiguin tan subjectes a la responsabilitat de la llar per les millores de la protecció de la maternitat i la cura dels fills es pugui compartir amb el pare, que aconsegueix ara l’opció del permís de paternitat de 15 dies. &lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;No podem esperar que l’educació per la igualtat portarà a curt termini a un canvi real en matèria de discriminació per raó de gènere. La Història avala que ha sigut a costa de lluitar que les dones han pogut aconseguir al llarg dels anys i pas a pas cada cop menys discriminació social. És per això que la nova llei, si bé en un primer moment pot semblar injusta i impositora, resulta encertada perquè cal una empenta per avançar cap a la meta de la equitat entre homes i dones. I també per a una democràcia més justa i representativa, on avui encara hi ha una clara discriminació davant una societat on més de la meitat de la població són dones que no es representen als òrgans de decisió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-4994473339558698211?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/4994473339558698211/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=4994473339558698211' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/4994473339558698211'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/4994473339558698211'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2007/04/la-nova-llei-digualtat-intervenci-per.html' title='La nova Llei d’Igualtat: intervenció per la igualtat real'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-4660261215025600395</id><published>2006-12-28T15:25:00.000Z</published><updated>2006-12-28T15:28:52.092Z</updated><title type='text'>La extrema derecha tiene las armas</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;"&gt;En 1954, la Academia de las Fuezas Aéreas encargó a dos arquitectos diseñar la &lt;i&gt;Capilla de los Cadetes&lt;/i&gt;, que incluye un templo para protestantes, otro para católicos y una sinagoga. Se sitúa a unos 14 Km. de Colorado Springs, y cumple con el deseo del presidente Esisenhower: crear una institución ultra moderna de entrenamiento de pilotos, que según se decía sentirían la presencia de un diseñador divino y de una autoridad superior crucial a la hora de apretar el botón y soltar la bomba.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Pero, según Mikey Weinstein - licenciado por la Academia y ex asesor de Reagan - ya no es la famosa capilla la que más alimenta la vida espiritual de los alumnos, no, sino las poderosas entidades evangélicas situadas medio kilómetro más abajo, en el valle de Colorado Springs: ahí se encuentran la megaiglesia evangélica &lt;i&gt;New Life Church&lt;/i&gt; con sus 12.000 feligreses y el grupo de comunicación y asesoramiento cristiano &lt;i&gt;Focus on the Family&lt;/i&gt; con sus 3.000 emisoras de radio. A nadie se le pasa inadvertida la extraña cohabilitación en Colorado Springs de, por un lado, un conjunto de importantes instituciones militares (desde la Academia y la base del ejército Fort Carson hasta el centro de operaciones de defensa aérea y espacial) con, por el otro lado, la mayor concentración de grupos cristianos fundamentalistas del mundo.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;"&gt;Que pasa aquí. Los evangélicos empiezan a incorporarse en masa al rango de oficiales en todas las fuerzas armadas con su versión incondicional del cristianismo y sus creencias apocalípticas en las que la derrota del islam es una condición de salvación. Creen que han de extender la palabra de Dios con la espada, convencidos de que los no creyentes se quemarán en el fuego eterno. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;"&gt;Entonces dices será para tanto, y entras en la web del gremio de oficiales evangélicos &lt;a href="http://ocf.gospelcom.net/"&gt;&lt;i&gt;Officer Christian Fellowship&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; y lees que sus objetivo es lograr unas: ‘fuerzas &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;" lang="CA"&gt;armadas espiritualmente transformadas, con embajadores de Cristo en uniforme, potenciados por el Espíritu Santo’.&lt;o:p&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;" lang="CA"&gt;Copi-paste: ‘In Corinthians 5:20, the Apostle Paul describes Christians as Christ's ambassadors to a lost world. We believe God calls military believers to be His ambassadors to the armed forces. OCF exists to help you become a more effective ambassador, integrating faith and profession with excellence. A spiritually transformed military, with ambassadors for Christ in uniform, empowered by the Holy Spirit, living with a passion for God and compassion for the entire military society’.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;          &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;" lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Parece mentira pero es cierto. Qué miedo dan estos locos poseedores de la más letal tecnologia nunca creada – las fuerzas aéreas esatdounidenses -, no? &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;"&gt;En los últimos años se ha incrementado el número de evangélicos en las fuerzas armadas, cosa que resulta lógica porque hay como unos 60 millones de evangelistas en EEUU concentrados en las regiones que son canteras de reclutamiento militar. El año pasado, según el NY Times, más de 2 mil nuevos reclutas eran evangélicos. La extrema homofobia de esta gente se empieza a notar, cuando por ejemplo:&lt;br /&gt;- un alumno fue a pedir consejo a un capellán y le respondió que necesitaba expulsar de su cuerpo el demonio de la homosexualidad.&lt;br /&gt;- un oficial responsable de entrenamiento de alumnos de la Academia de Colorado Springs insistió a cadetes cristianos a con&lt;span style="font-family: trebuchet ms;"&gt;vertir a los no creyentes explicándoles que ‘se quemarían en el infierno’ si no se hacían cristianos.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: trebuchet ms;"&gt;- el general de brigada Johny Weida endosó ‘la semana nacional de rezar’.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: trebuchet ms;"&gt;- el entrenador del equipo de fútbol colgó una manta en el vestuario que dice: ‘Ante todo soy cristiano. Soy miembro del equipo de Jesucristo’.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;span style="font-family: trebuchet ms;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;"&gt;Mientras tanto, a Weinstein le han rechazado una demanda que hizo en septiembre contra la Academia para que prohibiera a sus miembros ‘convertir involuntariamente, presionar, exhortar o persuadir’ a los cadetes ‘a aceptar sus creencias religiosas en su vida profesional’.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;" lang="CA"&gt;Estamos apañados con todos estos fascistas al mando de las Fuerzas Armadas, metiendo cizaña y emulando una guerra santa con sentencias tan lapidarias como la de William Jerry Boykin – subsecretario adjunto de Defensa e Inteligencia del Ejército -, diciendo que el pueblo iraquí es ‘la cara de Stanás’ y que ‘el Dios cristiano es el de verdad’&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;y que ‘Dios mismo’ puso a Bush en la presidencia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; font-family: &amp;quot;Trebuchet MS&amp;quot;;" lang="CA"&gt;En fin.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-4660261215025600395?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/4660261215025600395/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=4660261215025600395' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/4660261215025600395'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/4660261215025600395'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/12/la-extrema-derecha-tiene-las-armas.html' title='La extrema derecha tiene las armas'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-116353456348193972</id><published>2006-11-14T20:00:00.000Z</published><updated>2006-11-14T20:03:58.996Z</updated><title type='text'>L'ensenyament és un dret, no una mercaderia!</title><content type='html'>&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Aki stem. Perquè un dels nous objectius de la Mayu responsable és el d’escriure aquí amb una freqüència digna. A vere si es veritat XD&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Dons començarem fent honor a aquesta la setmana de lluita contra Bolonya. Aquí us deixo una merdeta de síntesi per informar una mika sobre què ens queixem – amb intenció d’ampliar-lo en un altre moment que no siguin a les 4 de la matinada &gt;_&lt; -.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;El Pla Bolonya és com es coneix popularment l'Espai Europeu d'Educació Superior, que es va començar a gestar a Bolonya l'any  1999  i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja comença a aplicar-se a molts llocs.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;¿Que passa?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;      &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;1-Les llicenciatures i les diplomatures s'unifiquen en una sola nomenclatura que és diu grau, amb el que s'obté el títol de graduat.&lt;br /&gt;Posteriorment hi ha un postgrau o màster per especialitzar-se. Però per a obtenir el títol s’haurà de passar un examen final, encara que tinguis totes les assignatures aprovades, i segons s’aprovi o no obtens el títol i la possibilitat d’accedir al Postgrau o no. En acabar-lo si es vol es pot accedir al doctorat. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;span style=""&gt;-&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:7;"  &gt;          &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;Passa que com que el Grau ja dóna accés al mercat laboral, els govern no tindrien perquè subvencionar els postgraus a la pública i els preus podrien ser rollo de màster. El finançament competitiu, segons la lògica de la gestió empresarial, provocarà que les universitats hagin de barallar-se entre elles per a rebre finançament públic, i les abocarà, com ja ve fent, perillosament al sector privat.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;span style=""&gt;-&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:7;"  &gt;          &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;A banda, fomenta una inserció immediata a un mercat laboral precaritzat en el cas dels graus i a una elitització en l’accés dels postgraus.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;br /&gt;2-S'aplica un nou model de crèdits anomenat ECTS (European Credit Transfer System). Actualment un crèdit universitari equival  a 60 hores de classe, tant si hi vas com si no, i amb l'ECTS, un crèdit equival al nombre d'hores que l'estudiant dedica a aquella assignatura comptant feina a casa, assistència a classe, treballs, pràctiques, seminaris i els propis exàmens.&lt;br /&gt;Per norma general, 60 crèdits equivalen a la feina feta en un curs acadèmic, 30 la feta en un semestre i 20 la feta en un trimestre. Suposa com unes 40 hores a la semana.&lt;br /&gt;A més, Bolonya aposta per una evaluació continuada enlloc de per l'evaluació única que es fa ara majoritàriament.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;- Passa que els crèdits ECTS elititzaran la universitat, ja que requereixen alumnes a temps complet, i per tan els que han de compaginar estudis i feina ho tindran xungo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;3-Estableix que l'oferta de les universitats en carreres i els seus continguts han d'anar enfocades cap a les demandes del mercat de treball i suprimir aquelles que no siguin rentables.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;span style=""&gt;            &lt;/span&gt;- Passa que tothom hauria de poder estudiar el que li doni la gana independentment de si té eficiència al mercat o no. Suposa una homogeneització dels continguts i la eliminació d’aquells no considerats rentables en termes de mercat, així com una amenaça per a les identitats i llengües minoritzades, que passen a ser concebudes com un cost econòmic per a les universitats segons la lògica de mercat.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;4. El govern espanyol vol un model de 4 anys de grau i 1 de postgrau, tot i que tota Europa aposta per un model de 3+2 per facilitar l’especialització en la matèria triada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;    &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style=";font-family:&amp;quot;;font-size:10;"  lang="CA" &gt;5. Comporta la 'intervenció empresarial en els crèdits universitaris, ja que les "pràctiques" valdràn el 50% de la carrera.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-116353456348193972?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/116353456348193972/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=116353456348193972' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/116353456348193972'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/116353456348193972'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/11/lensenyament-s-un-dret-no-una.html' title='L&apos;ensenyament és un dret, no una mercaderia!'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-115635448930901672</id><published>2006-08-23T18:29:00.000+01:00</published><updated>2006-08-23T18:36:24.813+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Y copio textualmente:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;&lt;(...)Sólo hay una razón por la que se pudiera apoyar la iniciativa de nuestro sonriente presidente de desplegar entre 700 y 1.300 soldados españoles en el sur del Líbano: que ese despliegue sea su tumba política. &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: justify;"&gt;No se trata de una misión humanitaria ni de pacífica interposición ni está aceptada de verdad por las partes. Y aunque Rodríguez Zapatero sea admirado por los líderes demagógicos de Hezbolá, no le van a respetar nada cuando decidan volver a la acción. A Francia le volaron una cincuentena de soldados en el 83 y a los americanos casi trescientos marines. Casi tantos como cascos azules de la ONU sirviendo en UNIFIL. &lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt; &lt;/div&gt;&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Si a ZP el beatífico y pacífico soporte de las Naciones Unidas le envían a casa 50 o 300 bolsas con otros tantos cadáveres de jóvenes españoles sería su final político, por haber arriesgado sus vidas en una misión inútil en la que la participación española estaba diseñada para su mayor gloria y fotogenia personal. Con muertos españoles y un PP actuando como el PSOE cuando éste estaba en la oposición, bastaría para ver su final. Claro que el PP no es como el PSOE ni lo puede ser y, en lugar de culpar a ZP como éste hizo por ejemplo tras el 11-M con Aznar, se uniría en una piña con el gobierno por el bien de España y en defensa de sus militares (...)&gt;&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Bellas y sabias palabras del think thank &lt;a href="http://www.gees.org/"&gt;GEES&lt;/a&gt;, publicadas en Libertad Digital. &lt;a href="http://www.libertaddigital.com/opiniones/opi_desa_32947.html"&gt;Aquí&lt;/a&gt; el artículo entero.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-115635448930901672?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/115635448930901672/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=115635448930901672' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115635448930901672'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115635448930901672'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/08/y-copio-textualmente.html' title=''/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-115447081736159675</id><published>2006-08-01T22:18:00.000+01:00</published><updated>2006-08-02T08:55:30.150+01:00</updated><title type='text'>La democracia del Congo</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;Hoy, 30 de julio, se celebran elecciones en la República Democrática del Congo. Hasta dentro de unas tres semanas no&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt; se sabrá quién de los 33 candidatos ha&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt; conseguido más votos, aunque los dos contendientes de quien más se oye hablar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt; son  Kabila (izquierda) y Bemba (derecha). Partícipes de un proceso electoral que&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt; decidirá la&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt; trayectoria de 60 millones de personas - y que cuenta con menos seguimiento que el partido de boxeo entre Muhammad Alí y George&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt; Foreman celebrado en&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold;font-size:85%;" &gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt; 1974 en la misma capital, Kinshasa – , ¿alguien sabe quienes son estos personajes?.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://membres.lycos.fr/vaisseaux/kabila.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 142px; height: 166px;" src="http://membres.lycos.fr/vaisseaux/kabila.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.congovision.com/images/Bemba-g.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 139px; height: 174px;" src="http://www.congovision.com/images/Bemba-g.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal"  style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"  style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"  style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"  style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"  style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-family: trebuchet ms;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;Joseph Kabila, hijo del antiguo presidente Laurent Kabila, tiene 35 años y es la máxima autoridad del Congo desde el 2001. Consiguió unir a sus principales enemigos instándoles a dejar las armas y unirse a un Gobierno de coalición, y tal como prometió, llevar al Congo a las urnas. Kabila es, sin embargo, casi un desconocido en su país y sólo ha concedido dos conferencias de prensa y unos pocos discursos a lo largo de su mandato. "En realidad Kabila es un desconocido", indica un funcionario de la ONU. "He leído cinco biografías de él y cada una dice una cosa distinta. Lo que sí es cierto es que su padre lo envió a estudiar varios meses cursos militares primero a EEUU y después a China. También es verdad que es el único candidato que ha involucrado a su esposa en la campaña. Ella ha asistido a todos los mítines, actuando como una primera dama, al estilo anglosajón. Bemba va más en plan general macho".&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" face="trebuchet ms" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Bemba, líder del Movimiento por la Liberación de Congo (MLC), antiguo grupo rebelde convertido en partido político, es un próspero hombre de negocios, hijo de un rico empresario que era muy allegado al fallecido dictador del antiguo Zaire, Mobutu Sese Seko. Encabezó, con el apoyo de la vecina Uganda, el segundo grupo rebelde más importante durante la guerra que azotó a la República Democrática del Congo entre 1998 y 2003. Bemba goza de mucha popularidad en Kinshasa, ciudad de entre 8 y 11 millones de habitantes. Pero en otras partes del país se acusa a sus hombres de haber matado y comido a niños y la Corte Penal Internacional tiene causas pendientes contra él. "La historia del &lt;a href="http://www.clarin.com/diario/2003/05/21/i-02901.htm"&gt;canibalismo&lt;/a&gt; es cierta", comenta un funcionario del departamento de información de la ONU en Kinshasa. "Yo mismo la investigué. Fue en 2003. Yo me encontraba en una parte al sur del país que se llama Mukaba. Y mi gente me trajo a un pigmeo que contaba cómo se habían comido a su familia los soldados de Bemba. Ocurrió en un pueblo de 30.000 habitantes que se llama Mambasa. El pobre hombre me dijo: 'Los soldados de Bemba me llevaron preso a mi propia casa para que vieran cómo violaban a mi mujer. Y mientras la violaban, mataron a mis hijos, les cortaron en filetes, les cocinaron una o dos horas y hacían bromas mientras se los comían’. Aquello parecía de película. Pero fuimos al pueblo, hayamos los restos y vimos que era verdad. Bemba pagó después a tres pigmeos, los trajo al Grand Hotel de Kinshasa para que dieran una conferencia ante la prensa y desmintieran todo".&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal" face="trebuchet ms" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;Kabila, a los ojos de muchos occidentales, es quien ha traído la paz al país después de ocho años de guerra. Se crió en Tanzania, habla inglés y suajili, lengua que se habla también en la frontera este de la República Popular del Congo. Pero no habla ningala, lengua muy común en grandes zonas del país, y su francés tiene un fuerte acento extranjero. "La ley electoral obliga a que si ningún candidato consigue más de la mitad de los votos, se enfrentarán en una segunda vuelta los dos que más respaldo consigan", señala una fuente de la ONU. "La ley obliga también a que se enfrenten en un debate los dos candidatos. Y hay quien asegura que Kabila lleva todas las de perder, porque su dominio del francés no es bueno". Además, muchos de sus opositores piensan que los occidentales apoyan a Kabila por sus buenas relaciones: “Quieren que gane Kabila porque él está vendiendo el país a las multinacionales extranjeras", explica un vendedor del mercado Gambela, partidario de Bemba.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;p  style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:10;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Con todos ustedes, pues, Kabila y Bemba, principales contrincantes en el duelo por la presidencia de la República Democrática del Congo, un país en el que el 80% de las violaciones de derechos humanos las perpetran los soldados y los policías. Han tenido que pasar 46 años, desde que el país alcanzara su independencia de Bélgica en 1960, para poder celebrar elecciones. El Congo ha tenido que superar los 32 años de dictadura de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mobutu_Sese_Seko"&gt;Mobutu Sese Seko&lt;/a&gt; (1965-1997) y dos guerras civiles (1996-1997 y &lt;a href="http://web.amnesty.org/pages/cod-040803-background_1-esl"&gt;1998-2003&lt;/a&gt;) calificadas como uno de los &lt;a href="http://actualidad.wanadoo.es/carticulos/113709.html"&gt;conflictos más mortíferos &lt;/a&gt;después de la II Guerra Mundial, cobrándose la vida de tres millones de personas. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div  style="text-align: justify;font-family:trebuchet ms;"&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div face="trebuchet ms" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;El Congo, donde cada día mueren 1.200 personas como consecuencia directa o indirecta de la violencia y de ellas más de la mitad son niños, como denunció hace poco &lt;a href="http://www.unicef.es/contenidos/517/index.htm"&gt;UNICEF&lt;/a&gt;. "Aunque la RDC ha sufrido cada seis meses cifras de víctimas similares a las causadas por el tsunami (del 2004), no ha recibido la atención que merece, ni de los medios de comunicación, ni de la sociedad".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt; &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-115447081736159675?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/115447081736159675/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=115447081736159675' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115447081736159675'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115447081736159675'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/08/la-democracia-del-congo.html' title='La democracia del Congo'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-115308819993612648</id><published>2006-07-16T22:48:00.000+01:00</published><updated>2006-07-16T23:19:43.353+01:00</updated><title type='text'>Lo obsceno (por Lucía Etxebarría)</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;La palabra obsceno viene del latín ob- scenus, lo que está fuera de la escena, lo que no se debe ver. Hasta hace no tanto, el desnudo era obsceno. Sin embargo, a día de hoy es muy fácil ver cuerpos desnudos: en los anuncios de corporaciones estéticas, de cremas anticelulíticos y reafirmantes, de agua mineral, de yogures e incluso de coches. Mujeres desnudas en los programas de madrugada, en las revistas masculinas (siliconadas) y femeninas (protoanoréxicas), en las vallas publicitarias. Shopenhauer decía que predicar moral era fácil, y fundarla era difícil. Pero la sociedad del consumo ya ha formado su nueva moral: ahora lo obsceno es todo aquello que se aparte de cierto canon normativo que equipara lo delgado a lo bello. Obscenos son los michelines, las estrías, los senos caídos. &lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo.2.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/Dibujo.1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Cuando yo tenía 17 años, mi familia veraneaba en una urbanización en El Escorial y allí había una señora francesa que tomaba el sol con un exiguo bikini que no llevaba tanga ni dejaba ver un pezón, pero que se convirtió en el escándalo del verano. Hace unos días fui a bañarme a una carísima piscina privada con una amiga. Por tratarse de día laborable y entorno conservador, no había varones en la piscina, sólo niños y mujeres. Sé que la mayoría eran católicas de pro, y sin embargo sus bikinis eran tan mínimos, o más, como el que hace veinte años creó tal revuelo en El Escorial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“¿Cómo pueden mantener ese cuerpo con tres hijos?” – pregunté a mi amiga. “Porque son permaréxicas”, respondió ella, que psicóloga. “Llevo un mes oyendo sus conversaciones y las tengo a todas diagnosticadas”. La &lt;a href="http://www.gordos.com/defaultSecciones.aspx?ID=294&amp;titulo=Permarexia--un-mal-de-nuestro-siglo"&gt;permanexia&lt;/a&gt; es un trastorno que afecta al sexo femenino. No se trata de anoréxicas ni de bulímicas, sino de mujeres que viven obsesionadas con las calorías y la dieta permanente. La fijación por la comida se convierte en el principal ingrediente de su infelicidad, y su forma de vida supuestamente sana esconde una profunda amargura y un constante descontento con su propio cuerpo. Yo llevaba un bikini verde de lo más recatado, tan retro que no habría causado el más mínimo problema hace veinte años. Sin embargo, yo había ofrecido, sin saberlo, un espectáculo obsceno que al día siguiente, según me contó mi amiga, se convirtió en el tema de conversación de las permaréxicas: “¿Cómo se atreve a enseñar las estrías y los michelines?”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el mundo occidental &lt;a href="http://www.hablaescucha.org/statistics.html"&gt;mueren&lt;/a&gt; más mujeres por trastornos alimentarios que por sida. Las bulímicas mueren de &lt;a href="http://www.gastrointestinalatlas.com/Espanol/Esofago/Esofagitis/esofagitis.html"&gt;esofagitis&lt;/a&gt;; las anoréxicas, de desnutrición o de shock térmico, unas y otras se suicidan. Las que sobreviven lo hacen amargadas, constantemente presionadas por una sociedad que exige que muestres un cuerpo de adolescente aunque hayas cumplido cuarenta años. Y qué se creen, ¿qué a mi no me afecta la presión? ¿Que no hay veces en que me miro al espejo y se me cae el alma a los pies? (Junto con la barriga.) Pero, inmediatamente, tal y como sucede en esos dibujos animados en los que un angelito y un diablo se sientan en cada hombro del protagonista y le van susurrando mensajes contradictorios, escucho una voz que me dice: “Pero ¿de qué te han servido todas tus lecturas, tu muy trabajada conciencia feminista? ¿Tú también, Lucía, hija mía?”. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="right"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Artículo de Lucía Etxebarría extraído del &lt;em&gt;Magazine&lt;/em&gt; del 10 de julio del 2006&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;P.D.Flipad con esta web:&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://www.bulimarexia.com.ar/testimonios9.html"&gt;http://www.bulimarexia.com.ar/testimonios9.html&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-115308819993612648?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/115308819993612648/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=115308819993612648' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115308819993612648'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115308819993612648'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/07/lo-obsceno-por-luca-etxebarra.html' title='Lo obsceno (por Lucía Etxebarría)'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-115307838652728534</id><published>2006-07-16T20:29:00.000+01:00</published><updated>2006-07-16T20:34:40.810+01:00</updated><title type='text'>El señor de la guerra</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/newslordofwarpost.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/newslordofwarpost.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Está muy bien. Por si no te percatas durante las más de dos horas que dura esta película – sí, un poco demasiado larga -, al final anota que está basada en hechos reales. “Casi todos los acontecimientos de la película tienen un precedente real”, tal como afirma su director, “helicópteros militares fueron vendidos como helicópteros de salvamento, traficantes de armas cambiaron los nombres y registros de sus barcos en alta mar, un conocido traficante de armas fue liberado de una cárcel americana en extrañas circunstancias”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Plantea el enriquecimeinto de los traficantes de armas ilegales - el negocio más rentable del siglo -, y acaba con un relevante dato: los principales beneficiarios y exportadores de armamento son los cinco países de la ONU con derecho a veto.&lt;br /&gt;Ah, no os he dicho que la película explica las vivencias de un traficante ilegal de armas. A través de ellas somos espectadores de algunos de los crímenes más salvajes, sangrientos, desconodidos e impunes que se han cometido en los últimos años. Llevados por la voz del narrador protagonista, asistimos al drama de las guerrillas, guerras y masacres perpetuadas por los intereses multimilionarios de los que cortan el bacalao en el mundo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El argumento brevemente: Nicolas Cage en el papel de Yuri Orlov, ucraniano afincado en EEUU con su familia que empieza poco a poco en el negocio del tráfico de armas hasta conseguir ser uno de los grandes. Con su dinero compra el momento propicio para conquistar a la chica de sus sueños, una modelo famosa, y emprender una vida llena de lujos y mentiras. Intentan desmontarle el tinglado sus competidores en el negocio y un agente de la Interpol como no los hay que realmente se esfuerza por salvar el borde de la legalidad con el que siempre juega Orlov. Importante también la figura del hermano pequeño, encarnando el ameircan dream, enganchado a la droga de los ricos y vacío por dentro, hasta que descubre que algo lo impulsa a actuar… aunque el desenlace sea fatal. No digo más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El director de la película es Andrew Nicool (guinoista del Show de Truman), en su tercera dirección tras Gattaca y Simone, la película se desarolla con un ritmo que varia entre lo febril y lo pausado estilo ‘scorcesiano’, armándose de una fotografía espléndida y un imprevisto humor ácido y cínico. Destacar cómo conseguimos empatizar con el protagonisma, un verdadero hijodeputa sin escrúpulos de los muchos que deberían pagar sus crímenes y siguen indemnes y millonarios.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sí, se le escapa algún detalle americanoide – que supongo hay que entender como inevitable -, del rollo chicas exuberantes y escenas de violencia un poco gratuitas. Pero realmente creo q no es facil hacer un film de estas diemnsiones y plasmar tal magnitud del drama de la realidad, y que Nicool sale bastante bien parado con una buena cinta que ha de resolver una trama comprometida y compleja. Además de la dificultad de la financiación, ya que ninguna productora quiso respaldar el proyecto hasta encontrar a Philippe Rousselet. El resultado a mi parecer es una obra casi documental, reflexiva e impactante, que creo necesaria ante la ignorancia asimilada del ciudadano medio y que sería muy recomendable poner en institutos y tal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;P.D. Sobretodo no lleguéis tarde a la proyección porque os perderiais los espléndidos créditos iniciales: una cámara que sigue en primerísimo plano el recorrido vital de una bala hasta que acaba.. como podeis imaginar.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-115307838652728534?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/115307838652728534/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=115307838652728534' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115307838652728534'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115307838652728534'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/07/el-seor-de-la-guerra.html' title='El señor de la guerra'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-115289716069719042</id><published>2006-07-14T18:03:00.000+01:00</published><updated>2006-07-14T18:35:48.100+01:00</updated><title type='text'>Israel -&gt; Líbano</title><content type='html'>&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;Israel ha bombardeado la autopista que enlaza Beirut con Damasco y ha atacado por segunda noche consecutiva el aeropuerto internacional de Beirut. Estos ataquen se suman a los que ayer llevó a cabo la aviación israelí contra dos aeropuertos libaneses y una barrio del sur de Beirut, causando 56 muertos y 103 heridos.&lt;/strong&gt; &lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/400/1152842675_extras_ladillos_3_1.4.jpg" border="0" /&gt;Así nos encontramos en el tercer día (&lt;span style="color:#330099;"&gt;viernes 14 de julio&lt;/span&gt;) de ofensivas por parte de Israel hacia el Líbano en respuesta a al secuestro de dos soldados israelíes el miércoles pasado a cargo de la milicia chií de Hizbulá, liderada por &lt;a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2006/07/14/internacional/1152878284.html"&gt;Nasrala&lt;/a&gt;. El próposito de aislar al país del exterior: la carretera hacia Damasco era el único nexo de unión de Líbano con el exterior, ya que las fuerzas israelíes iniciaron ayer jueves el bloqueo marítimo y aéreo.&lt;br /&gt;El ministro de Interior de Líbano ha calificado los ataques a los aeropuertos como ‘actos de guerra’, esgrimiendo que su Gobierno no tiene nada que ver con el grupo Hizbulá, mientras que el ministro libanés de Información (Ghazi al-Aridi) ha pedido a Israel un "alto el fuego comprensivo y el fin de la agresión". &lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/1152837515_extras_albumes_0.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Israel también ha bombardeado el bastión de Hizbulá al sur de Beirut, incluida la cadena de televisión de este grupo chií, además de un lugar de oración y reunión de los chiíes en Budai, en el este del Líbano. Al mismo tiempo, Hezbolá está lanzando cohetes Katyusha contra el norte de Israel. Una mujer israelí ha muerto y decenas de civiles más han resultado heridos al impactar hoy uno de estos cohetes contra una casa de la localidad de Nahariya. Amnistía Internacional ya ha pedido a ambas partes que cesen los ataques contra civiles. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Fuentes de la Liga Árabe han informado de que los ministros de Exteriores de Israel y Libano celebrarán el sábado una reunión urgente en El Cairo a petición del Gobierno libanés, para intentar buscar una salida a la grave crisis. Por su parte, el Consejo de Seguridad de Naciones Unidas ha convocado una reunión urgente para hoy en respuesta a una petición del Líbano. &lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/1152837515_extras_albumes_0.2.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/1152837515_extras_albumes_0.2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Este jueves EEUU, dando la nota como siempre, se opuso a la aprobación de una resolución en el Consejo de Seguridad presentada por Qatar, que condenaba las incursiones militares de las últimas semanas de Israel en la franja de Gaza. Bush dijo que Israel tiene derecho a defenderse «como cualquier país contra los ataques terroristas», y arremetió contra la milicia Hezbolá, a la que culpó de la situación. No obstante, también insistió en que la operación israelí no debería derivar en el debilitamiento del gobierno de Beirut. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;Qué considerado señor presidente, teniendo en cuenta de que el Líbano no dispone de comunicación ni aérea, ni marítima, ni terrestre ni de medios.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Trebuchet MS;"&gt;&lt;a href="http://www.informativos.telecinco.es/libano/israel/cronologia_mapa/dn_28558.htm"&gt;Cronologia y mapa del conflicto&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-115289716069719042?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/115289716069719042/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=115289716069719042' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115289716069719042'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115289716069719042'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/07/israel-lbano.html' title='Israel -&gt; Líbano'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-115281342835130449</id><published>2006-07-13T17:50:00.000+01:00</published><updated>2006-07-13T22:10:58.976+01:00</updated><title type='text'>fotógrafos</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/004.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="203" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/004.jpg" width="314" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/cabezas.1.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/cabezas.1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/004.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Dimitri Daniloff&lt;/strong&gt;. Polémico, atrevido, irreverente, provocador, ingenioso, agresivo.. este fotógrafo ganador del premio Cannes en publicidad y varios leones de Oro por su arte de fotografía retocada digitalmente ha trabajado en muchas campañas de Playstation con resultados muy chocantes. Su &lt;a href="http://www.ohlsson.de/dimitri/advertising/DIMITRIDANILOFF.html"&gt;portafolio&lt;/a&gt; no tiene desperdicio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Tamara_Lischka.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 254px; CURSOR: hand; HEIGHT: 238px" height="279" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/Tamara_Lischka.jpg" width="305" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/FS_Large2.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" height="220" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/FS_Large2.jpg" width="298" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;Tamara Lischka.&lt;/strong&gt; En blanco y negro y con gran dominio de las formas, la luz y las sombras, esta artista sabe transmitir en sus fotografías minimalitas fuerza y carácter consiguiendo sorprender y cautivar.. imágenes casi filosóficas, nuse. Mejor vistais su &lt;a href="http://tamaralischka.com/"&gt;web&lt;/a&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/pricesa-del-guisante.jpg"&gt;&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/1.2.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 290px; CURSOR: hand; HEIGHT: 252px" height="257" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/1.2.jpg" width="289" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/pricesa-del-guisante.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/pricesa-del-guisante.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/pricesa-del-guisante.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;strong&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/pricesa-del-guisante.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/pricesa-del-guisante.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Recuenco.&lt;/strong&gt; Porque la publicidad a veces sirve de vehiculo para el arte, como es el caso del prolífico publicista Recuenco. Ha trabajado para Caroche, Caramelo, Spoon, Giafanco Mezza, Custo, Neo.. y realmente todos sus trabajo es increible, con ese toque surrealista y fantástico. No os perdais su &lt;a href="http://www.eugeniorecuenco.com/"&gt;web&lt;/a&gt;. &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo2.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/Dibujo2.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo.0.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 238px; CURSOR: hand; HEIGHT: 271px" height="308" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/Dibujo.jpg" width="236" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo.0.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo.0.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;strong&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/Dibujo2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Mario Lalich.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;O cómo contagiar el humor, la ironía y la tansgresión. Fotos imposibles para soñadores con grandes dosis de color y expresividad. Esta es su &lt;a href="http://www.mariolalich.com/"&gt;web.&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-115281342835130449?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/115281342835130449/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=115281342835130449' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115281342835130449'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115281342835130449'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/07/fotgrafos.html' title='fotógrafos'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-115040877079550911</id><published>2006-06-15T22:58:00.000+01:00</published><updated>2006-06-15T23:09:04.046+01:00</updated><title type='text'>Mundo patético</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/1_04.0.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/400/1_04.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-115040877079550911?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/115040877079550911/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=115040877079550911' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115040877079550911'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/115040877079550911'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/06/mundo-pattico.html' title='Mundo patético'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114874715620663267</id><published>2006-05-27T17:24:00.000+01:00</published><updated>2006-05-27T20:05:44.073+01:00</updated><title type='text'>'Si te he visto no me acuerdo'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;Un gran grup de gent concentrat en un lloc públic determinat per realitzar una acció efímera i a continuació dissoldre’s tan ràpid com ha aparegut. Us presentem els flashmobs: un nou fenomen de masses sorgit recentment que està guanyant popularitat en tot el món.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;La convocatòria es fa a través del correu electrònic o els missatges a mòbils; les accions es realitzen en uns deu minuts i es registren en vídeo o es fan fotos per publicar-les després en diferents webs. A Tokio i Osaka, un gran número de persones passejaren pel carrer vestits de negre i amb ulleres de sol, imitant l’agent Smith de la pel•lícula Matrix. Cent persones reunides a l’Hotel Hyatt de Nova York que aplaudeixen durant quinze segons y marxen, un nombrós grup que demana un llibre inexistent en uns magatzems a Roma… els flashmobs no tenen massa sentit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest tipus de manifestació va néixer el 2002 a Estats Units arrel del llibre Smart Mobs: the next social revolution, que avançava la teoria dels nous mitjans (SMS, webs, blogs...) com a vehicles per la autoorganització. El primer flashmob va tenir lloc a Nova York el 2003 i consistí en una reunió al voltant d’una catifa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La divulgació del fenomen es tal que algunes reunions han hagut de cancel•lar-se a causa de la forta presència policial, com va passar a Toronto ?. En la mateixa línia, ha sorgit el projecte Antimob, consistent en deixar durant deu minuts un espai públic conegut completament desert. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/MADRIDMOB.jpg"&gt;&lt;img style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/MADRIDMOB.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Sigui com sigui, els flashmobs són fills de la societat actual: espontanis, vehiculats a través de les tecnologies i fruit del potencial de mobilització dels ciutadans, capaços de reunir-se en manifestacions multitudinàries, com ara en contra de la guerra d’Irak. Personalment trobo que l’atractiu que els està fent tan populars és el fet que demostren la capacitat de la gent per organitzar-se lliurement, sense obeir cap dictat polític o institució. I perquè fan que la gent es senti recolzada per altra gent i es manifesti públicament només pel plaer de fer-ho. Qui sap? Potser el creixent èxit dels flahmobs durà a una nova manera d’expressió i d’actuació que alguns col•lectius alternatius podran fer servir per dur a terme empreses de caire més social i reivindicatiu a les que s’hi podria sumar molta gent...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí teniu com exemple un dels weblog sobre el tema dedicat amb llistes de flashmobs arreu del món: &lt;a href="http://www.flashmob.co.uk/"&gt;http://www.flashmob.co.uk/&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Però no penseu que queda gaire lluny el fenomen, no... &lt;a href="http://www.madridmobs.net/"&gt;http://www.madridmobs.net/&lt;/a&gt; &lt;em&gt;(la foto és d'una flashmob a Madrid)&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114874715620663267?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114874715620663267/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114874715620663267' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114874715620663267'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114874715620663267'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/05/si-te-he-visto-no-me-acuerdo.html' title='&apos;Si te he visto no me acuerdo&apos;'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114873911858884971</id><published>2006-05-27T15:08:00.000+01:00</published><updated>2006-05-27T15:15:44.040+01:00</updated><title type='text'>La discriminación de las mujeres se mantiene en las leyes de 36 países</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;Amnistía Internacional publicó el pasado siete de marzo un informe que denuncia las leyes de al menos treinta y seis países por discriminar a la mujer por el mero hecho de serlo. Algunos ejemplos son la exclusión en el derecho al voto - como en Arabia Saudí -, la impunidad de la violencia doméstica - en Nigeria, por ejemplo -, o que el marido sea - como en Chile - “el titular de la custodia de los bienes conyugales”.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El informe considera "inaceptable" que se mantengan "leyes discriminatorias en todo el mundo" pese a que hace 25 años se adoptó la Convención para la Eliminación de Toda Forma de Discriminación contra la Mujer (CEDAW, en sus siglas en inglés) en las Naciones Unidas, ratificada por 181 países.&lt;br /&gt;"En algunos casos, las leyes &lt;strong&gt;admiten directamente la violencia contra las mujeres&lt;/strong&gt;, por ejemplo, permitiendo los llamados 'delitos en nombre del honor' o admitiendo esa cuestión como atenuante", señala el informe, que cita el caso de Líbano. También se refiere a Guatemala, donde "la ley permite la suspensión de la condena si el violador se casa con la víctima". En Nigeria el Código Penal permite que los maridos utilicen la violencia física para 'regañar' a sus mujeres siempre que no causen un “daño grave" y en algunos estados del norte se puede castigar a lapidación a una mujer por tener un hijo sin estar casada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En países como Sudán y Yemen existen &lt;strong&gt;leyes de obediencia de la mujer&lt;/strong&gt;. En el último, la norma establece "que las mujeres deben estar disponibles para tener relaciones sexuales con sus maridos y que no pueden abandonar el hogar conyugal sin permiso". En la &lt;strong&gt;discriminación dentro del matrimonio&lt;/strong&gt; también cita el caso de Chile, donde "el marido es el titular de la custodia de bienes conyugales".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El informe trata la &lt;strong&gt;poligamia&lt;/strong&gt;, práctica presente en países como Mali o Argelia. Según AI, el Código de Familia argelino "limita los derechos de la mujer en el matrimonio al consentir la poligamia, ordenar la obediencia de la mujer y restringir las causas de divorcio para las mujeres". Añade que "en Israel, a diferencia de los hombres, una mujer judía no tiene derecho a divorciarse, tal y como estipula la ley rabínica y sanciona la ley estatal".&lt;br /&gt;En Arabia Saudí las mujeres carecen de &lt;strong&gt;derecho a voto&lt;/strong&gt; y "no se les permite circular libremente si no es en compañía de un familiar próximo varón, ni siquiera para recibir atención médica urgente". Por otra parte, en Camerún el marido "decide si la mujer trabaja o no".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para Amnistía Internacional, la violencia contra las mujeres - “la violación de los derechos humanos más extendida e impune”- se alimenta de la discriminación y la refuerza. “Sin igualdad de derechos, las mujeres no tienen recursos para hacer frente a la discriminación que sufren”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Extraído de una noticia de ElPaís.es del 07 de marzo del 2006.&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/protesta_12_grande.png" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;Súmate a la campaña ‘No más violencia contra las mujeres’:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;a href="http://www.es.amnesty.org/nomasviolencia/actua.php"&gt;http://www.es.amnesty.org/nomasviolencia/actua.php&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114873911858884971?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114873911858884971/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114873911858884971' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114873911858884971'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114873911858884971'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/05/la-discriminacin-de-las-mujeres-se.html' title='La discriminación de las mujeres se mantiene en las leyes de 36 países'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114866265469399702</id><published>2006-05-26T17:49:00.000+01:00</published><updated>2006-07-15T10:59:25.546+01:00</updated><title type='text'>¿Porqué el pollo ha cruzado la carretera?</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:trebuchet ms;"&gt;&lt;strong&gt;Descartes:&lt;/strong&gt; para ir al otro lado.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Platón:&lt;/strong&gt; Por su bien. Al otro lado de la carretera se encuentra la Verdad.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Aristóteles:&lt;/strong&gt; Está en la naturaleza del pollo el cruzar las carreteras.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Karl Marx:&lt;/strong&gt; Era históricamente inevitable.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Captain Kirk:&lt;/strong&gt; Para llegar adonde ningún otro pollo había jamás llegado antes.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Martin Luther King JR:&lt;/strong&gt; He tenido un sueño donde todos los pollos eran libres de cruzar una carretera sin tener que justificar sus actos.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Moisés:&lt;/strong&gt; Y Dios descendió del paraíso y Le dijo al pollo: ‘’cruza la carretera". Y el pollo cruzó y El vio que esto era bueno.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Richard M.Nixon:&lt;/strong&gt; El pollo no cruzó la carretera, repito, el pollo no cruzó nunca la carretera.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Sigmund Freud:&lt;/strong&gt; El hecho de que te preocupe porqué el pollo cruzó la carretera ya &lt;span class="fullpost"&gt;revela tu fuerte sentimiento de inseguridad sexual latente.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Bill Gates:&lt;/strong&gt; precisamente acabamos de terminar el nuevo programa ‘’OfficePollo2003" que además de cruzar las carreteras, será capaz de incubar huevos, archivar los documentos importantes , etc...&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Buda:&lt;/strong&gt; preguntarse tal cosa es renegar de tu propia naturaleza de pollo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Federico Trillo:&lt;/strong&gt; puede que cruzara o puede que no cruzara.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Aznar:&lt;/strong&gt; mire usted, el pollo iba en misión humanitaria.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;La iglesia de la cienciologia:&lt;/strong&gt; La razón está en vosotros, pero no la conocéis todavía. Mediante un módico pago de 1.500 , más el alquiler de un detector de mentiras, le haremos una análisis psicológico que nos permitirá descubrir la razón.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Clinton:&lt;/strong&gt; Juro sobre la constitución que no ha pasado nada entre el pollo y yo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Einstein:&lt;/strong&gt; El hecho de que sea el pollo el que cruce la carretera o que sea la carretera la que se mueve bajo el pollo depende es relativo al referencial.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Zen:&lt;/strong&gt; el pollo puede cruzar la carretera en vano, solo el Maestro conoce el ruido de su sombra detrás de la pared.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Stalin:&lt;/strong&gt; hay que fusilar al pollo inmediatamente, y también a los testigos de la escena y a 10 persona más escogidas al azar por no haber impedido este acto subversivo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Bush:&lt;/strong&gt; El hecho de que el pollo haya cruzado la carretera con toda impunidad a pesar de las resoluciones de la ONU representa una grave ataque a la democracia, la justicia y la libertad. Esto prueba sin ninguna duda que teníamos que haber bombardeado esta carretera hace tiempo. Con el objetivo de garantizar la paz en esa región, y para evitar que los valores que entendemos sean otra vez atacados por este tipo de terrorismo, el gobierno de los Estados Unidos de América ha decidido enviar 17 portaaviones, 46 destructores y 154 fragatas, con el apoyo desde tierra de 243.000 soldados de infantería y por el aire de 846 bombarderos, que tendrán por misión, en nombre de la libertad y de la democracia, el eliminar todo asomo de vida en los gallineros a 5.000 km a la redonda, y después, asegurarse con unos disparos de misiles muy precisos de que todo lo que parezca de lejos o de cerca un gallinero sea reducido a un montón de cenizas y no pueda nunca más desafiar a nuestra nación con su arrogancia. Hemos decidido también que después, ese país será generosamente dirigido por nuestro gobierno, que reconstruirá gallineros según las normas igentes de seguridad, poniendo a su frente a un gallo elegido democráticamente por el embajador de los USA. Para financiar todas estas reconstrucciones, nos conformaremos con el control absoluto toda la producción de cereales de la región durante 30 años, sabiendo los habitantes locales se beneficiaran de una tarifa preferente sobre una parte de la producción, a cambio de su total cooperación. En este nuevo país de justicia, paz y libertad, podemos asegurares que nunca más un pollo intentará cruzar una carretera, por la simple razón que no habrá mas carreteras y que los pollos no tendrán patas. Que Dios bendiga a América.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114866265469399702?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114866265469399702/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114866265469399702' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114866265469399702'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114866265469399702'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/05/porqu-el-pollo-ha-cruzado-la-carretera.html' title='¿Porqué el pollo ha cruzado la carretera?'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114806854559978053</id><published>2006-05-19T20:28:00.000+01:00</published><updated>2006-07-15T10:57:55.980+01:00</updated><title type='text'>Es adecuada la publicación de un periódico estatal?</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;No creo que sea adecuada ni necesaria. Innecesaria porque estamos en una sociedad desarrollada y que cuenta con un amplio especto de medios de comunicación que acogen gran parte de la diversidad ideológica y cultural. Ya sea en radio, televisión o prensa, cada cual puede optar por dirgirse al medio que más se adapte a su persona. Inadecuada porque ya existe radio y televisión públicas estatales, y por tanto el gobierno puede vehicular su visión a través de ellas y quien lo desee puede acceder a tal información. &lt;span class="fullpost"&gt;Realmente no creo que tuviera demasiada trascendencia la publicación de un periódico estatal. El hecho de que resultara gratuito -quizás su más fácil atractivo - se contrarresta con los diarios que se reparten gratis en las calles, de manera que sería consumido de modo parecido, así como los lectores más interesados siguen optando por comprar diarios privados afines a su ideario. La publicación de un diario estatal me sugiere la que se pueda llevar a cabo en un país bajo una dictadura que censure la información y utilize el medio como propaganda; o bien en un estado en vías de desarrollo, que se recupere de algún conflicto y lleve a cabo el proyecto de ofrecer a su gente este servicio público.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114806854559978053?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114806854559978053/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114806854559978053' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114806854559978053'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114806854559978053'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/05/es-adecuada-la-publicacin-de-un.html' title='Es adecuada la publicación de un periódico estatal?'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114806161760986198</id><published>2006-05-19T18:57:00.000+01:00</published><updated>2006-07-15T10:56:16.136+01:00</updated><title type='text'>La experiencia de entrevistar un 'sin techo'</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;- Perdona, ¿tú tienes techo donde dormir?&lt;br /&gt;Es difícil atreverse a formular una pregunta como ésta, cuando has juzgado el aspecto de unos cuantos individuos aposentados en cualquier plaza antes de dirigirte al que te ha parecido más descuidado o abandonado. Es entonces cuando la persona alza la vista del suelo – o del bric de vino o de donde sea que esté mirando ausente – y la clava en tus ojos. Y puede pasar que sea un negro francés que después de escuchar tu parrafada llena de excusas y disculpas conteste sonriente: ‘je ne comprenc pas’; o que el tipo te observe con fiereza escupiéndote un tajante: ‘pues te has equivocado de persona’; o que por fin después de mucho buscar tropieces con la mirada franca y astuta de José.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;Tuve suerte de conocer a José, el chatarrero que aquel día trabajaba en un callejón del barrio gótico. Antes de eso, sin embargo, mis compañeros y yo recorrimos comedores sociales y las plazas colindantes a Torrent de l’Olla en busca de indigentes que nos explicaran su experiencia, fiasco tras fiasco. Cansados y contrariados, a punto de desistir, decidimos pasear un rato por el Raval y el Gótico. Comentaba con ellos lo mal que me sentía, yo, asquerosamente afortunada estudiante de carrera que necesitaba hablar con un ‘sin techo’ para un trabajo de la universidad. Pero una vez introducida en la dinámica, pude establecer relación con ellos sin sentirme tan violenta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con José la experiencia fue distinta, pues casi no hizo falta presentarnos y justificar nuestra incursión en su parcela al margen de la sociedad, sino que bastó con empezar a conversar y sentarnos en un peldaño cerca de él, que desmontaba un motor mientras hablaba con nosotros. Y la charla discurrió tranquila y agradablemente, y se pasó cerca de una hora sin darnos cuenta. A nuestro hombre le gustaba hablar y opinar, haciéndolo con una espontaneidad y claridad encantadoras y una buena fe que desarmaba. Sólo cabía escuchar sus andanzas y empaparse de la riqueza que te aporta comprender lo desconocido de primera mano. Así, finalmente, volví a casa con la agradable sensación de haber sido oyente de un hombre curtido y en cierto modo sabio, que sobrevive alegremente en la parte más oscura y cruda de nuestra sociedad. Con la impresión de sentirme más abierta a mi entorno y con la lección de humanidad que José, sin pretenderlo con sus palabras, me había dado en una escondida callejuela del Gótico de Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114806161760986198?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114806161760986198/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114806161760986198' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114806161760986198'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114806161760986198'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/05/la-experiencia-de-entrevistar-un-sin.html' title='La experiencia de entrevistar un &apos;sin techo&apos;'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114806019690271154</id><published>2006-05-19T18:35:00.000+01:00</published><updated>2006-07-15T19:15:42.076+01:00</updated><title type='text'>José y la experiencia de vivir en la calle</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;CUANDO SE TIENE EL CIELO POR TECHO&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;En un oscuro callejón llamado Gignàs, colindante a la calle Avinyó de Barcelona, una silueta rebusca en unos contenedores y descubre en el interior un objeto metálico. Bajo la única luz que ilumina ese estrecho tramo de la callejuela - que proviene de un viejo bareto delante de la basura -, la figura se agacha y empieza a trabajar con el hallazgo. Se trata de José Ignacio, chatarrero, ‘sin techo’, hombre 'libre y liberado'. Viste una camiseta negra debajo de una holgada camisa a cuadros oscuros que le llega a medio muslo, pantalones anchos y calzado montañero. A sus cuarenta y un años, con barba cortada a raso y pelo corto, mira a la gente a los ojos con mirada franca. Lo hace muy deprisa, con cierto deje de las tierras de Oviedo donde nació y utilizando en casi cada frase la palabra 'honestamente’.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;La jornada de hoy ha empezado a las doce de la mañana. A las diez de las noche aún no ha dejado de trabajar sino para cenar un bocadillo en el bar de la calle. Con el trabajo de buscar y vender chatarra, hoy habrá conseguido unos 70 euros. Las ganancias, claro, dependen del día: a veces hay suerte y con la descubierta de antigüedades, como una solapa militar, puede ganar nada menos que 119 euros. José, sin embargo, no trabaja solo. A su lado descansa un hombre de setenta y seis años, amigo y compañero desde hace unos doce. Lleva zapatos cuidados de cuero marrón, camisa, chaqueta negra y barba canosa. No muy lejos están los dos carros donde ambos llevan atadas sus mochilas y enseres.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Mientras desmonta el motor que ha sacado del contenedor con unas pocas herramientas, José menciona sus seres queridos: "Un gato pequeño, mi hermano, y este hombre de cristo que no me la va a jugar por nada... y vale más una persona que no te la juegue que una persona que te dé dinero hoy y luego te la juegue”. Porque en la calle se la han jugado muchas veces. "Honestamente, desconfío de la gente, porque me he llevado muchos palos. Y en los ojos tú ves que son buenas personas y luego cuando menos te imaginas…”&lt;br /&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;José malvivía hasta hace dos meses en una habitación compartida que alquila la dueña de un burdel. Podía pagar el alquiler de ciento setenta euros al mes, hasta que la mujer subió el arrendamiento a los dos cientos euros mensuales. “El dinero es como una enfermedad” se lamenta José. Ahora tiene que trabajar para mantener también a su hermano de veinte años, Joaquín, que fue herido en el macrobotellón del pasado marzo. “Mi hermano resulta que en el botellón que hubo le pegaron la Guardia Urbana, le hicieron una fotografía, fue el chaval que salió en el diario sin camiseta, ese es mi hermano, al finalizar se ve que una pelota de esas de la Guardia Urbana le dio aquí – señala el tobillo- y lo barrió de pleno. Y fue al Clínico y aquí le han puesto siete grapas y otras siete aquí y un hierro. Y ahora tengo que trabajar para mí y para mi hermano”. En referencia al botellón, José conoce la nueva ordenanza cívica y cree que es demasiado dura, recordando que en Málaga se hizo un botellón sin ningún tipo de conflictividad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- “Ya está. Dos euros.” – José se incorpora y mira las piezas del motor que ha seleccionado para vender.&lt;br /&gt;- “O cinco.” – le contesta su amigo pegándole una intensa calada al cigarro que sostiene.&lt;br /&gt;José suelta una carcajada. Su sonrisa es agradable y traviesa a la vez, y cuando sonríe se le marcan unas pequeñas arrugas en las comisuras de los ojos. Una de las maneras de ganar dinero con la chatarra es con el ‘top manta’, aunque la multa a la que se arriesga es de tres cientos a mil quinientos. Según explica, es lo que se llama “uso indebido de la vía pública”. Antes se había ganado la vida trabajando en derribos, pero el contrato temporal expiró. Ahora ya no quiere buscar trabajo: “¿Para que me mande la gente?”. Confiesa que alguna vez ha pensado en delinquir, pero no porque sea imposible vivir en la calle, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span class="fullpost"&gt; sino “que es muy duro". "Ten en cuenta que actualmente hay más de tres cientos mil en Barcelona haciendo lo mismo que yo”, concluye. ¿Y que haría si tuviera dinero? “Lo tiraría. Porque te puede obsesionar y puedes perder las amistades.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José Ignacio tiene doce hermanos, que viven con sus padres en Castellón de la Plana. Dice que empezó la carrera de Psicología, pero la dejó al no sentirse apoyado por ellos. No mantienen ningún contacto y ésta es de las pocas cosas que cuenta acerca de su familia. “Para mentirte, mejor me callo, ¿no?”. De hecho, poco puede saberse sobre su pasado en general. Después de pasar cinco años sirviendo en la Legión Española se exilió por Europa para evadir un encarcelamiento, pero las razones de éste no quedan claras . El viaje duró diez años antes de la vuelta a España y le sirvió para aprender italiano, inglés y algo de alemán. Una vez aquí cumplió una pena de cuatro meses en la prisión de Zaragoza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Problemas con la ley? José recordará siempre la Guardia Urbana entrando en pelotón con sus porras y escudos al teatro de Santa Catalina, donde solían dormir muchos ‘sin techos’. Aquel día, José había estado bebiendo y fumando marihuana, y cuando los vio se le vino a la cabeza la legión romana. Les dijo qué que hacían allí, que eso era España; y de la paliza que recibió se le pasó la borrachera de golpe. Aclara que ya hacía tiempo que querían desalojar el recinto y que a causa de unos maleantes que dejaron a un policía en coma de una pedrada decidieron intervenir. Y es que si pasa algo con la policía "es su palabra contra la tuya”. Precisamente, él estuvo en una ocasión en comisaría por golpear a un guardia que le dijo que le iba a pegar. “Antes que me la den, les doy”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Respeto a los servicios sociales, José no guarda una muy buena opinión: “Te dan tres días de alojamiento y de dormir, te dejan ahí tres días y luego sigue tu camino”. Su viejo compañero abre la boca en contadas ocasiones – como si se asegurara de que lo que dice vale la pena -, como ahora, que opina: “Es un desastre, allí uno ronca... el otro huele mal…”. Los comedores sociales, más de lo mismo: no ha ido nunca, ya que según José siempre sirven lo mismo y “a la media hora ya tienes hambre otra vez”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;José no sigue ningún horario, ni para comer ni trabajar. La rutina es la de “intentar tener suerte y levantarse cada día”. ¿La libertad podría definirse como no depender de nadie? “Bueno, es bonito a veces depender de un amigo, no de una persona que te esta manteniendo. Mira, yo lo entiendo, yo nací libremente y moriré libremente. Pero sin depender de nadie, sin duda alguna. No acepto que me mantenga la gente”. Este hombre tiene sus principios bien claros, y los reitera a medida que habla. Mientras lo hace, se nota que su mente está lúcida y sobria, que pese a las circunstancias ha sabido conservar su dignidad a través de largos años de experiencia. También tiene sus ideas sobre la política, la cual aborrece, y de la que se informa diariamente escuchando la radio por las mañanas. “Los políticos son unos sinvergüenzas”. Dice José que siempre son las mismas noticias. “La política es mentira: mira en Marbella la que han liado allí”.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;Dice que no vale para pedir. Y eso aparenta: tiene orgullo, autoestima y honra. Las circunstancias le han llevado a la vida en la calle, ¿y qué? José se sabe noble y lucha día a día con ánimo incansable. Si no tiene techo fijo es por la coyuntura social: “El Rey dice que todo el mundo tiene derecho a un trabajo y a una vivienda digna. ¿Donde está eso? En ningún lado.” Y, sobretodo, José seguirá lanzando con fuerza sus sentencias y pensamientos a quien le escuche. Su máxima es que la libertad de expresarse no se la van a quitar nunca. Ya lo dice él mismo: ‘Yo me callaré el día que me muera’.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114806019690271154?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114806019690271154/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114806019690271154' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114806019690271154'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114806019690271154'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/05/jos-y-la-experiencia-de-vivir-en-la.html' title='José y la experiencia de vivir en la calle'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114685647179579277</id><published>2006-05-05T20:13:00.000+01:00</published><updated>2006-07-12T17:13:59.353+01:00</updated><title type='text'>Manolo recicla. El señor de los carros.</title><content type='html'>&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/manolo.jpg"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="162" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/200/manolo.jpg" width="231" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cómo definiría un ‘sin techo’?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Una persona que no tiene un techo bajo el que vivir, que no tiene recursos para conseguir comer caliente cada día o dormir en una cama y subsisten al margen de la sociedad convencional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;&lt;strong&gt;¿Qué tipo de civilización urbana produce un ‘sin techo’?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Una urbe desarrollada e industrializada que vive a ritmo frenético en un sistema competitivo de darwinismo social, insolidaria, donde la mayoría se ocupa de sí mismo sin mirar por el prójimo y el principal motor es el dinero. Incluso en las familias abunda la hipocresía, y muchas personas quedan solas y relegadas de sus mismos familiares, los cuales dejan de preocuparse o hasta se aprovechan de ellas para su propio beneficio.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué valores éticos se ponen en cuestión en este documental?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;La hipocresía, la comodidad inherente del hombre urbano, la falta de solidaridad y la frialdad de la gente que hace la vista gorda ante un ‘sin techo’.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Se podrían evitar los ‘sin techo’?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Sí, de echo, el documental muestras parte de las causas por las que hay tanta gente viviendo en la calle: el mal trato que suelen recibir de los servicios sanitarios, la dificultad de encontrar un empleo para personas no muy facultadas, etc. La solución radica en una progresiva adaptación del ‘sin techo’ de nueva con la sociedad, a través sobretodo de una relación con el abierta y amable, muy comprensiva y paciente con la situación en la que pueda hallarse la persona. Nunca juzgarles, haciéndoles recuperar la posible autoestima perdida y animándoles a adquirir hábitos de autodisciplina. Aunque también cabría preguntarse qué modo de vida busca la persona, pues, si bien en la minoría de ocasiones, algunos de los ahora ‘sin techo’ decidieron adoptar esa opción de vida por voluntad propia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Cree usted que podría llegar a ser un ‘sin techo’?&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;No creo que sucediera, pues afortunadamente poseo estudios y una familia que me apoya y en buena posición, con lo que ninguno de los principales motivos para convertirme en ello podría ocurrirme a mi. Pero sí es verdad, y puedes verlo en este documental y en cualquier otro que muestre la historia de los ‘sin techo’, que nunca puedes decir nunca y que la mala suerte puede tocarle a cualquiera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Quién es realmente Manolo?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Manolo ha tenido mala suerte con su vida, y una serie de acontecimientos le han llevado a una muerte desastrosa tras una triste historia de deterioro físico y mental. Pero Manolo no nació ‘sin techo’, y mientras lo era conservó aún ese humor y energía propias que le hacían tomarse las circunstancias desenfadadamente, con ganas de no rendirse y vivir felizmente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué pretende el director de este documental?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Hacernos tomar conciencia de que éste es un problema disimulado pero muy presente y abundante en nuestro entorno, del que los gobiernos no se interesan y que la gente ha tolerado la existencia sin preocuparse. Sensibilizarnos conociendo a estas personas que no son como siempre las imaginamos, que tienen sus historias y sus ilusiones pero no los medios para salir de su situación. Y llamar a nuestra moral y nuestra solidaridad dormidas por el peso de la comodidad, del conservadorismo al que nos acostumbramos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué tipo de construcción de la realidad se produce en este documental?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;El documental acompaña a Manolo durante tres años y muestra su evolución al paso del tiempo, una parte de su biografía, de manera que se construye cronológicamente. Pero también altera con incursiones al pasado, a través de relatos de conocidos o de fotos del mismo Manolo.&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;¿Qué cambiaría en el documental?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;La manera en que cambia de momento en el tiempo, que puede desorientar al espectador y hacerle perder un poco el hilo de la historia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué otros temas de tipo social relacionados con éste le parecerían un buen motivo para un documental o reportaje?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Drogodependientes, prostitutas – cada vez más imigrantes sin papeles o atrapadas en una red de trafico de mujeres -, minorías étnicas, transexuales sin recursos, esos problemas presentes actualmente englobados en el ‘cuarto mudo’, los marginados dentro del ‘primer mundo’.&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114685647179579277?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114685647179579277/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114685647179579277' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114685647179579277'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114685647179579277'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/05/manolo-recicla-el-seor-de-los-carros.html' title='Manolo recicla. El señor de los carros.'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114685628143945132</id><published>2006-05-05T19:57:00.000+01:00</published><updated>2006-07-12T17:12:24.440+01:00</updated><title type='text'>ENTREVISTA a Sergi Mesonero, tècnic de producció cultural de l’UAB</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;“Programació jove, arriscada, d’avantguarda”&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Així defineix Sergi Mesonero Artefacte ’06. Aquest és el nom del bloc d’espectacles de professionals de la dansa, música i teatre que proposa Cultura en Viu per aquest semestre. El tècnic de producció cultural explica la idea i trajectòria del nou projecte.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;- D’on sorgeix exactament Artefacte ’06?&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Així com al primer semestre hi ha la festa Major, i després a finals de curs s’ensenyen les activitats que han fet els tallers i cursos de teatre, dansa i música d’aquí de l’Autònoma, a la part del mig del curs Cultura en Viu oferíem una programació de grups professionals, però sense cap mena d’unió. I el que havíem pensat aquest any és oferir activitats més arriscades però alhora amb un interès especial per la comunitat universitària, que fossin de grups joves o de noms que estan en auge. I els vam agrupar tots sota un mateix concepte: el d’Artefacte, amb aquest concepte d’una programació jove i arriscada de dansa, música i teatre professional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;- &lt;strong&gt;Així el projecte inclou aquests tres tipus d’espectacle.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Si, són arts escèniques: dansa, música i teatre. Aquest any hem tingut dos espectacles de música que han estat el concert d’Astrud i el de Cabo San Roque, un espectacle de dansa amb la companyia Raravis, i tenim tres espectacles de teatre: Un mar dins del calaix, Hot burrito – que es va haver d’anular perquè l’actor principal es va trencar el peu – i Suite Bufa, que serà després de Setmana Santa, obra de Joan Brossa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;- Què és el que relaciona els artistes d’Artefacte, a banda de que siguin professionals?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Sempre, a mitjans de curs, s’ha fet aquest bloc d’activitats professionals. Amb l’Artefacte continua sent el mateix però li volíem donar un gir amb una programació, diguem, més arriscada, més jove i en el fons, més nova, que estigués pujant, que s’estigués escoltant i que estigués creant una certa notícia. En la part musical hem volgut portar dos grups molt avantvangardistes i també relativament coneguts, sobretot en el cas d’Astrud, que no fan una música de pop o rock molt tradicional sinó que investiguen, o Cabo San Roque, que es construeixen els seus propis instruments, la qual cosa els dona un so molt diferent. Llavors aquesta és la idea: fer una programació jove, arriscada, d’avantguarda, amb l’Artefacte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;- Quina resposta està tenint?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Bastant positiva, especialment en el cas dels concerts, que han anat molt bé; el d’Astrud especialment, ja que es va haver de repetir perquè més d’un centenar de persones es van quedar fora i el grup, veient l’èxit de convocatòria, va decidir oferir un segon concert sense cobrar ni res. Després, la resta dels espectacles també han anat molt bé. El que és més important és que hem observat un augment en la proporció de gent en relació als anys anteriors, en els que també s’havia realitzat una programació professional de dansa, música i teatre, però no s’havia agrupat sota un sol concepte sinó que es feia cada activitat per separat, sense cap vincle d’unió les unes amb les altres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;- Ara heu canviat la forma de publicitar-vos?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Fins l’any passat la política era que les activitats, com no estaven unificades en grups, s’anunciaven totes per separat. I clar, això és no només una major despesa sinó que és molt més volum de treball. A partir d’aquest any hem passat a unificar totes les nostres activitats en blocs, i el més important és el l’Artefacte 06. Això significa que la comunicació també s’uneix i l’Artefacte es publicita amb un cartell principal i un tríptic, encara que dels grups que ens han fet arribar els seus propis cartells, també els hem penjat per reforçar la publicitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;- Com seleccioneu els espectacles que es duran a terme?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Depèn. Habitualment, per la programació professional el que hi ha sobretot és una proposta dels directors artístics de cada àrea. És a dir, Cultura en Viu té tres blocs: un bloc és una programació de cursos i tallers com a crèdits de lliure elecció, un segon bloc és amb programació de teatre, dansa i música professional i no professional, i un tercer és la promoció de les activitats artístiques que fan els propis alumnes. Per cada àrea artística - àrea de dansa, àrea de música, aula de teatre -, hi ha al davant un director artístic, i són els que recullen totes les propostes que els van arribant al llarg de l’any, també ofereixen o proposen noms per portar. En el cas de l’Artefacte és una miqueta de tot: el Ricard Gázquez - que és el director de l’aula de teatre - va proposar una sèrie d’obres, l’Assumpte Ratés - la directora de l’aula de dansa - va proposar la companyia de dansa, i els grups de música van sortir entre tota l’oficina de Cultura en Viu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;- Depeneu dels pressupostos que us atorga la Universitat per finançar-vos. Des de quan l’Autònoma disposa diners per aquestes activitats?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;La Universitat destina diners a les activitats culturals des del seu inici, una altra cosa es que la gran majoria estiguin vinculades a través de Cultura en Viu, que és un programa que porta 15 anys treballant continuadament per promoure l’activitat artística aquí al campus. Això no significa que totes les activitats culturals les organitzi Cultura en Viu, lògicament hi ha altres col·lectius que n’organitzen per la seva banda. Des del Departament de Promoció nosaltres no només estem per oferir les nostres activitats sinó també per col·laborar i donar suport a o fer arribar als alumnes i a la resta de la comunitat la informació sobre aquestes activitats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;- Us és difícil portar els grups i companyies que us interessen?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Aquest any ha costat bastant poc. Depèn molt. Lògicament hi ha coses a vegades que volem portar i que, per impossibilitats o de dates o pressupostàries, - tenim un pressupost molt limitat aquí a Cultura - , doncs no ho podem fer. Però aquest any estem molt contents perquè sobretot, en el cas d’Astrud, que és un grup que te una projecció important, va ser molt ràpid i molt fàcil. I en els altres casos també. Desgraciadament no podem arribar a tot però sempre ho intentem, encara que tampoc volem fer una programació molt comercial doncs considerem que la universitat tampoc està per això - per fer un concert diguem dels 40 Principales -, però sí que el pressupost és una cotilla que no ens deixa moure gaires.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;- Parlant d’Astrud, són el reclam en la portada del vostre cartell publicitari. En ell, i tornant a la imatge transgressora que preteneu donar, el text de presentació és força curiós ¿oi?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Sí, el que volíem era no donar una imatge molt institucional, perquè aquí des de Cultura, malgrat que som part orgànica de la UAB, el que tampoc no volem és entrar dins del que és el llenguatge habitual administratiu. Amb l’Artefacte i la seva programació una mica arriscada i vanguardista volíem també fer un text de presentació que tingués una mica de gràcia. Com a imatge vam decidir que Astrud tenien la suficient entitat com per cridar més l’atenció, i així la gent, interessant-se pel grup, pogués veure que hi ha altres activitats darrere. La foto d’Astrud vam pensar que era una foto molt Artefacte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;- Que en penses com a valoració final?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Doncs estem molt contents de com ha anat, ens sap greu que un dels espectacles hagi caigut per raons externes, i el que sí que esperem és que el proper any es pugui consolidar, poder tenir més temps per publicitar l’artefacte perquè aquest any hem anat molt de bòlit, sobretot perquè és un tema nou, però amb la voluntat de que això es refermi i d’estendre aquesta filosofia, d’oferir petits festivals al llarg de tots el curs juntament amb les altres activitats.&lt;/span&gt; &lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 232px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px; TEXT-ALIGN: center" height="144" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/200/Dibujo.jpg" width="213" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114685628143945132?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114685628143945132/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114685628143945132' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114685628143945132'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114685628143945132'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/05/entrevista-sergi-mesonero-tcnic-de.html' title='ENTREVISTA a Sergi Mesonero, tècnic de producció cultural de l’UAB'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114382892853301621</id><published>2006-03-31T19:05:00.000+01:00</published><updated>2006-07-15T18:56:54.140+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;strong&gt;Batalla campal en las calles de Barcelona&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;span style="font-size:180%;"&gt;La noche de las botellas rotas&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;La resaca se salda con 54 detenidos, 70 heridos y daños materiales valorados en 60.000 euros&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;El ‘macrobotellón’ convocado en la Rambla del Raval de Barcelona ni siquiera empezó a causa del contundente despliegue policial que acordonó la zona y dispersó a las cerca de 500 personas que acudieron al lugar, según la policía. La represión del acto provocó una masiva protesta con grandes dosis de violencia por parte de agentes y antisistemas, convirtiendo el Raval y la Rambla de Barcelona en un auténtico campo de batalla.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;El caos se ha instalado hoy en la Rambla de Barcelona porque no se ha celebrado el 'macrobotellón' previsto en el Raval. Los jóvenes que han acudido en respuesta a a convocatoria se han topado con la Guardia Civil cercando el lugar de encuentro y muchos han optado por divertirse de otra manera. Así, el vandalismo y los desafíos a la autoridad son la constante de esta noche, azuzados por la respuesta agresiva de los cuerpos policiales en forma decargas y balas de goma. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Quienes se encuentren a&lt;span class="fullpost"&gt; la altura del Liceo podrán escuchar un redoble de tambor a lo lejos y el sonido permanente de gritos, alarmas y cristales rotos. Tampoco dejan de sonar las sirenas de los numerosos automóviles de la Guardia Civil, que circulan a gran velocidad por los carriles de la Rambla. En sus aceras, a la una de la madrugada, se amontonan unos 50 jóvenes. Algunos desorientados, otros violentos. Han presenciado una carga policial en el Carrer Nou de la Rambla hace unos instantes. &lt;/span&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;Una chica que ha llegado corriendo desde Plaza Cataluña habla con un amigo: “¿Qué os han disparado? ¡Qué dices!”. “Sí, sí, tía, te lo juro, con las pistolas aquellas, si nos hemos tenido que encerrar… - le contesta el chico -. Yo me he encerrado allí dentro de una tienda esperando a los amigos y no venían, porque nos habíamos perdido”. Ella está muy laterada: “Vaya paranoia, tío”. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;Al lado de la pareja, un encargado con mono fluorescente de la limpieza pública pasa la manguera por el asfalto. Moja el suelo para impedir que los asistentes puedan sentarse en él. Ésta es una de las medidas tomadas por el Ayuntamiento de Barcelona para evitar la celebración del 'macrobotellón'. Otra forma de prevención ideada por la consellera d'Interior, Montserrat Tura, y el alcalde de Barcelona, Joan Clos, es la de disponer 350 guardias urbanos en los accesos a la Rambla del Raval. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/Dibujo.0.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;El inicio del ‘macrobatallón’&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;El altercado ha empezado en la Rambla del Raval alrededor de las 12, hora y lugar de la cita al 'macrobotellón'. Los jóvenes han sido registrados a medida que llegaban y se les ha impedido el paso en caso de llevar acohol. Muy pocos han conseguido entrar con botellas camufladas entre la ropa. Algunos de los presentes han empezado a increpar a la policía y ésta ha emprendido la primera carga de la noche, dando inicio a una dinámica bélica donde el objetivo ya no es beber, sino revelarse.&lt;br /&gt;Dos horas más tarde los accesos a la Rambla del Raval siguen vigilados, con un mínimo de tres agentes armados con porras, escudos y walkie-talkies en cada uno. Once furgonetas policiales están aparcadas en el cruce de la Rambla del Raval con la calle St. Oleguer. Es un número bastante exagerado de vehículos si se tiene en cuenta que casi no hay civiles y que no ha habido ningún botellón en la zona. Los únicos ciudadanos deambulan alrededor de bares con la persiana entreabierta; muchos de ellos cerrados por prevención. En la punta opuesta de la Rambla hay aparcadados 5 coches policiales y 17 furgonetas más. Otras dos patrullan con las luces azules encendidas. No ha hecho falta siquiera utilizar las vallas que se destinaban a cercar el lugar y que ahora se encuentran apiladas en un rincón. Los vecinso descansan tranquilos. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;&lt;strong&gt;¡A la carga!&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Alrededor de las 2 de la madrugada, llega de pronto a la calle St. Pau un furgón policial a gran velocidad. Frena en seco y una puerta lateral se abre rápidamente. De ella salen 6 mossos y arremeten contra un grupo de chicos que pasa por la calle, a los que apalean fuertemente con sus porras. Los chicos profieren algunos gritos de dolor y los agentes emprenden la marcha. Una chica japonesa con rastas y ropa holgada tira con furia una botella de cerveza contra la furgoneta que se aleja. Otros de los presentes se han refugiado en un viejo portal mientras duraba la breve carga, y miran asustados si ya pueden salir. El cristal de la puerta está roto. Un chico cubano pregunta: “¿Esto lo han hecho ahora?”. “La policía, lo ha hecho”, contesta una colombiana qye se había escondido dentro. Siguiendo por la calle, un grupo de 9 Mossos de Escuadra preparan otra carga en el cruce con la calle Sta. Margalida: una de las dos mujeres policías propone formar una línea. Se colocan todos en formación y avanzan con los escudos delante por el callejón desierto. A esta táctica le llaman ‘trote cochinero’, o así lo ha anunciado uno de los mossos. Al otro extremo desaparecen los pocos jóvenes que estaban reunidos. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;&lt;strong&gt;La Rambla en llamas&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;A las dos y media de la madrugada la cizaña no ha hecho más que incrementarse y la zona de la Rambla se ha convertido en una auténtica batalla campal. Una nube de humo negro se eleva desde una esquina donde arde un contenedor y tres agitadores tiran cajas para alimentar las altas llamas mientras emulan gritos indios. Llegan los bomberos - en una de las 50 salidas que realizaron esa noche - y dos nuevos furgones avanzan por el medio de la rambla. Se oyen dos disparos resaltando en el griterío constante y los mossos salen precipitadamente de los vehículos. Acodados en las furgonetas, los agentes sacan sus pistolas de balas de goma apuntando con el cañón hacia la gente, cada vez más dispersa entre las calles laterales. Al cabo de unos segundos parece que el ambiente se calma. La mitad de los agentes entra en las furgonetas y la otra corre delante de ellas cuando encienden motores y suben Rambla arriba. Cuando se alejan, la muchedumbre vuelve a ocupar la calle. Algunos optan por retirarse al barrio gótico, otros prefieren seguir la marcha de los furgones envalentonándose unos a otros. El autobús Nit12 se detiene indefinidamente porque la fogata provocada sigue ardiendo. &lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/1.jpg"&gt;&lt;/a&gt;Un chico argentino habla agitado en una cabina telefónica: “Están pasadísimos, pibe”. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;Muchos de los heridos por las porras y balas de goma eran simples viandantes ajenos al 'macrobotellón'. Los disturbios se han visto alimentados por la violencia policial, que al reprimir el acto han provocado la ira de los más agitadores y les han llevado a un gamberrismo inesperado, alejado del objetivo de la convocatoria. Barcelona se despertará al cabo de unas horas con la resaca del alcohol, las tiendas saqueadas y las heridas en la piel de los que han vivido esta noche sin paragnón.&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/1.0.jpg" border="0" /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114382892853301621?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114382892853301621/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114382892853301621' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114382892853301621'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114382892853301621'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/03/batalla-campal-en-las-calles-de.html' title=''/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114225333864608916</id><published>2006-03-13T12:32:00.000Z</published><updated>2006-03-20T11:36:52.166Z</updated><title type='text'>XOCOLATA, SIMPATIA I SKA.</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/arale.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/arale.jpg" alt="" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=""&gt;S&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;egur q&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ue la coneixe&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;u pel n&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;om&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; de&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; M&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;yu però realment es &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;diu A&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ndrea Ruiz. Es veu que quan era petita va viatjar a Euskadi&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; i&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; e&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;s v&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a enamorar del nom Amayur i des d’aleshores es va fer &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;anomenar així, tot i això, els seus a&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;mics van anar escurçant aquest sobrenom f&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ins a Mayu. Va néixer 12 d’Agost del 1987&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;. T&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;é&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt; un&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;a germana petita que es diu Cristina que sembla més gran que ella. Actualment estudia periodism&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;e a la UAB i viu amb quatre persones en un pis a la Vila U&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;niversitària &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;per el &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;que es p&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ass&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;eja sempre anant descalça. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;     &lt;/div&gt; &lt;p  style="text-align: justify;font-family:verdana;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:8;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;És una noia feliç, que fa un pro&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;gr&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ama de ràdio al seu poble, Vilanova i la Geltrú i que és addicte a la xocolata i a la &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;música ska. Si passegeu pels passadissos de la Facultat de Comunicació de la UAB, segur que aviat la reco&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;neixereu, sempre vesteix pantalons amples i baixos que sovint deixen part de la seva roba interior al descobert. Al seu pis, l’E-305 les reunions de convivència entre les companyes es celebren com si fossin veritables debats parlamentaris. Podem dir que la Mayu destaca per dues &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;q&lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;ualitats: és molt extravertida&lt;span style=""&gt;  &lt;/span&gt;i té una simpatia &lt;/span&gt;&lt;span style=""&gt;desbordant que aixeca els ànims a tothom en moments de tristor o desànim. Així doncs, si voleu conèixer algú interessant i passar una bona estona, passeu pel seu pis, us rebrà amb un somriure i segur que amb algun “flay” de Meri Jane entre els dits.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;div style="text-align: justify;"&gt; &lt;/div&gt; &lt;p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;span style="font-family:verdana;"&gt;(Fet per Miquel Reina)&lt;/span&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114225333864608916?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114225333864608916/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114225333864608916' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114225333864608916'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114225333864608916'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/03/xocolata-simpatia-i-ska.html' title='XOCOLATA, SIMPATIA I SKA.'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114225216839960077</id><published>2006-03-13T12:13:00.000Z</published><updated>2006-07-18T09:48:32.516+01:00</updated><title type='text'>“Saber què s’amaga darrere de cada mitjà” es, segons Arcadi Oliveres, responsabilitat dels futurs periodistes</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;En una conferència als alumnes de la UAB, l’economista instava a tenir actitud crítica davant la informació sobre la situació del món&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;“Explicar-vos una idea clara de com es troba el món en la globalització”,  així es com definia l’objectiu de la seva xerrada l’economista &lt;a href="http://aithne.net/index.asp?e=autorBio&amp;id=28"&gt;Arcadi Oliveres&lt;/a&gt; als alumnes de primer de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona en una conferència celebrada avui a les 9 del matí. El també professor d’aquesta universitat s’ha servit d’un anàlisi dels diferents informes de la ONU anuals publicats durant el desembre del 2004 per a plantejar els principals problemes mundials i els seus aspectes ocults.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Així ha començat parlant dels 31 milions de persones &lt;a href="http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/05/26/hepatitissida/1148671703.html"&gt;mortes per la SIDA&lt;/a&gt; arreu del món i el seu desigual repartiment a causa de que la venta dels &lt;a href="http://www.redtercermundo.org.uy/texto_completo.php?id=2700"&gt;fàrmacs&lt;/a&gt; a països africans es específica i per tant molt més cara que la genèrica dels països desenvolupats. Arcadi Oliveres ha comentat també l’&lt;a href="http://www.cinterfor.org.uy/public/spanish/region/ampro/cinterfor/newsroom/hechos/empjov06.htm"&gt;informe&lt;/a&gt; de la OIT segons el qual el 42% de la població del món viu amb 1 o 2 dòlars al dia; i el publicat per &lt;a href="http://www.unicef.org/spanish/sowc06/intro.html"&gt;UNICEF&lt;/a&gt;, on es diu que 700 milions d’infants viuen sense casa, 400 milions no tenen accés a aigua potable i 300 milions no en tenen a l’escolarització. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span class="fullpost"&gt;El conferenciant ha apostat per potenciar l’abastament propi per a cada país, en motiu a les dades notificades per la &lt;a href="http://www.esmas.com/noticierostelevisa/internacionales/492137.html"&gt;FAO&lt;/a&gt; sobre els 35.000 nens que moren de fam al dia. Comentava al respecte que al juny del 2002 l’organització havia demanat una aportació de 50.000 milions per eradicar la fam al món però es va trobar amb la negativa dels països europeus, els mateixos que l’any següent posseïen un &lt;a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=19400"&gt;pressupost militar &lt;/a&gt;destinat a la guerra de l'Iraq de 200.000 milions de dòlars.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;La manipulació informativa ha sigut un dels temes clau que ha tracta el president de la ONG Justícia i Pau. A tall d’exemple, recordava la gran manifestació en contra de la guerra de l’Iraq i la comparava amb la poca cobertura que ha tingut la guerra de l’Afganistan. Bush justificava la invasió al país amb motiu de trobar Bin Laden, millorar la condició de la dona i eradicar el tràfic d’heroïna. Altre cop més paradoxes: el terrorista no ha sigut trobat pels propis interessos del president Bush, que aconsegueix nous vots amb cada vídeo de Bin Laden; a la dona afganesa encara li queden molts anys per deslliurar-se de les condicions ancestrals; i finalment el tràfic de l’esmentada droga no ha fet sinó multiplicar-se per cinc des de l’arribada de les tropes. Els motius de la guerra eren molt diferents: com ha explicat Oliveres, un cop &lt;a href="http://www.whitehouse.gov/news/releases/2002/09/20020912-6.es.html"&gt;destinat Karzai &lt;/a&gt;com a nou president, aquest pactà amb Pakistan i Turkmenistan la construcció d’un aqüeducte des del mar Caspi  a l’Oceà Índic per d’allà ser transportat als EEUU. Projecte que, per a més inri, és finançat per &lt;a href="http://www.voltairenet.org/article124543.html"&gt;Halliburton&lt;/a&gt;, empresa de la qual era president l’actual vice-president americà.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Davant aquestes dades, Arcadi Oliveres és partidari “d’anar fent reformes, i amb aquests petits canvis trobarem un sistema nou”, alternatiu al capitalisme. Així ha instat als alumnes a implicar-se en col·lectius que lluiten contra les injustícies del món i, en la pròpia dimensió individual, a “tenir actituds coherents”.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114225216839960077?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114225216839960077/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114225216839960077' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114225216839960077'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114225216839960077'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/03/saber-qu-samaga-darrere-de-cada-mitj.html' title='“Saber què s’amaga darrere de cada mitjà” es, segons Arcadi Oliveres, responsabilitat dels futurs periodistes'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-23114685.post-114106874098531989</id><published>2006-02-27T19:28:00.000Z</published><updated>2006-03-13T13:26:29.150Z</updated><title type='text'>BENVINGUTS (passeu, passeu...)</title><content type='html'>&lt;span style=";font-family:Verdana;font-size:100%;"  &gt;Bones! Així ignauguro aquest blog... sigueu benvinguts vosaltres i els vostres comentaris. De moment com a preàmbul una imatge relacionada amb l'actualitat:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/1600/tira_pollo3.0.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center;" alt="" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2440/2362/320/tira_pollo3.0.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;span style=";font-family:arial;font-size:85%;"  &gt; Recomanació il·lustrada sobre el problema de la grip aviar. Val a dir que el misstage es força ambigu: ¿el pollastre ens adverteix sobre el perill de menjar aviram o el que realment pretèn es dissuadir-nos-en pel seu propi interès?&lt;/span&gt; &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/23114685-114106874098531989?l=mayusblog.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://mayusblog.blogspot.com/feeds/114106874098531989/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=23114685&amp;postID=114106874098531989' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114106874098531989'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/23114685/posts/default/114106874098531989'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://mayusblog.blogspot.com/2006/02/benvinguts-passeu-passeu.html' title='BENVINGUTS (passeu, passeu...)'/><author><name>Andrea Ruiz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/12966895271710474816</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='33' height='32' src='http://lh6.google.es/image/amachu.smoch/RZw2wWtgFxI/AAAAAAAAAAg/a6786t_onLY/DSC_0209%20copiar.jpg?imgmax=512'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
